Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi (Corpus 2025)

“Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi”. Aquestes són les ofrenes que Melquisedec presentà a Abram com a sacerdot de l’Altíssim i també beneïnt-lo en reconeixença de la seva dignitat. Melquisedec és un personatge enigmàtic, citat en tota la Bíblia només en aquests versets del Gènesi, en la frase d’un salm dedicada al Messies: “Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec” (Sl 110,4), però és en la carta als Hebreus del Nou Testament que es cita onze vegades: se li dedica tot un capítol amb constants paral·lelismes amb la figura de Jesús com a sacerdot etern a les altures. La comunitat de Qumran, al costat del Mar Mort, també li dedica un tractat on Melquisedec assumeix el rol d’àngel escatològic celestial. La tradició jueva i la tradició cristiana coincideixen en considerar-lo un mediador privilegiat entre Déu i els fidels, però la tradició cristiana el presenta com el predecessor religiós de Jesucrist, el mediador més excel·lent, per la seva condició divina i per la grandesa de la seva ofrena, que no és pa i vi, sinó ell mateix.

Això és el que recullen les paraules que sant Pau ens ha tramés en la Carta als corintis i que va rebre dels mateixos deixebles de Jesús: “Això és el meu cos, ofert per vosaltres”. El memorial del pa, junt amb el memorial del vi, refereixen directament el cos i la sang de Jesús, és a dir, la seva persona, que s’ha ofert per a nosaltres. Fer memòria d’aquest gest és el nostre principal signe d’identitat. Per aquesta raó Jesús afegia: “Feu això per celebrar el meu memorial”. Quan celebrem el memorial del Senyor, és a dir, l’eucaristia, anunciem “la mort del Senyor fins que torni”. Per tant, l’eucaristia commemora un fet passat, que actualitzem en el moment present i que anticipa un futur sense mediacions perquè veurem Déu d’a prop.

El mateix missatge ens oferia l’evangeli de sant Lluc en l’episodi de la multiplicació dels pans i dels peixos, quan Jesús diu als seus deixebles: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Dient això, Jesús responsabilitzava els seus deixebles, els quals bo i reconeixent les seves limitacions, l’obeeixen i col·laboren en la distribució perquè arribi a tothom el prodigi obrat per Jesús: “Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres”. Aquesta continua sent la responsabilitat de tothom qui se sent deixeble de Jesús, amb ministeris eclesials o sense: la de fer arribar a tothom el pa i el vi com a memorial del cos de Jesús. Perquè continua havent-hi gana de Déu.