Jugava per tota la terra (Santíssima Trinitat 2025)

“Jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies”. Així s’expressava el llibre dels Proverbis, posant aquestes frases en boca de la saviesa divina. Són unes descripcions bellíssimes sobre l’ordre, la consistència i l’harmonia de la creació, i que omplen l’ésser humà de confiança fonamental. Tot plegat, gràcies a la presència discreta, però poderosa, de la saviesa divina. Per aquesta raó, en el salm, responíem amb convicció: “Senyor, sobirà nostre, que n'és de gloriós el vostre nom per tota la terra”. El salmista proclamava amb admiració les meravelles de la creació, les quals situen lúcidament l’ésser humà davant el seu creador.

Sant Pau, escrivint als cristians de Roma, proclamava aquesta confiança fonamental de sentir-se embolcallats pel projecte diví. Aleshores l’existència humana pren un sentit profund i una perspectiva sense horitzons. Per aquesta raó, l’apòstol és capaç d'afirmar: “fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció”. Una afirmació que pot sonar masoquista, o sense sentit, però que té el seu fonament en aquesta fe en Déu, on tot manifesta un misteri amagat. Per això, Pau continuava dient: “perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l'aprovació de Déu, l'aprovació de Déu dona esperança, i l'esperança no pot defraudar ningú”.

L’evangeli de sant Joan proclamava un fragment del discurs de comiat de Jesús, que prometia als deixebles l’assistència de l’Esperit Sant: “Quan vindrà el Defensor, l'Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”. La declaració de Jesús no és poca cosa. En primer lloc, anunciant un Defensor en majúscula, és a dir, un defensor diví. Això aporta majors garanties que els defensors humans; reconeixent, això sí, que la manera divina de defensar és diferent de la humana i que cal aprendre a descobrir-la. En segon lloc, que aquesta defensa ens guiarà cap a la veritat sencera, no una veritat a mitges ni parcial, com acostumen a ser les veritat humanes. En tercer lloc, que aquest coneixement de la veritat sencera no serà cap il·luminació sobtada, sinó un guiatge, és a dir, un aprenentatge fet en comunitat. Un itinerari guiat i sostingut per l’Esperit Sant, seguint les petjades de Jesús, el Fill, les quals ens portaran davant la presència de Déu, el Pare. Aquest és el misteri de la Santíssima Trinitat que avui commemorem: la presència multiforme de Déu, que de diverses maneres acompanya la història de la humanitat des dels seus orígens.