Translate

dissabte, 26 d’abril del 2025

Acudia molta gent (Diumenge 2n de Pasqua)

“També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem”. Aquests són els efectes, segons els Fets dels Apòstols, de la primera predicació dels deixebles a Jerusalem, la qual anava acompanyada de molts miracles i prodigis. Els efectes de la resurrecció de Jesús, començant pels mateixos apòstols inicialment esporuguits, provocaren una increïble ona expansiva que esdevingué un fenomen de masses. Han passat els segles i la tradició cristiana continua provocant aquests moviments de població. En primer lloc, amb el funeral del papa Francesc, que a més d’aplegar catòlics d’arreu del món a Roma, ha convocat els fidels en tantíssimes esglésies per encomanar-lo a Déu. Sense oblidar la multitudinària celebració de la Pasqua a Jerusalem, que enguany aplegava en una mateixa data a cristians orientals i occidentals. A nivell local, la commemoració del mil·lenari de la presència de la Moreneta a Montserrat, reunirà milers de pelegrins catalans a la muntanya, a celebrar la solemnitat de la seva patrona.

En el llibre de l’Apocalipsi, el vident Joan, que la tradició relaciona amb l’evangelista, apareix deportat per causa de la seva fe. Precisament per això, en ple dia del Senyor, és a dir, en diumenge, l’Esperit diví s’apoderà d’ell per fer-lo gaudir de visions divines on sobresurt la presència de Jesús ressuscitat, que li diu: “Soc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme”. L’experiència mística de Joan és perquè presenti Jesús com el gran triomfador de la història i els set lampadaris d’or com el conjunt de comunitats cristianes que el veneren i l’adoren en qualsevol circumstància, en els bons moments i en els mals moments.

L’evangeli de sant Joan explicava l’escena de l’aparició del Ressuscitat als seus deixebles, mostrant-los les mans i el costat i lliurant-los l’Esperit Sant. Una segona escena explica una nova aparició, vuit dies més tard, on es destaca la presència de l’apòstol Tomàs, absent en la primera i incrèdul del missatge dels altres companys deixebles. Les paraules que li adreça el Ressuscitat no deixen de ser un retret a l’apòstol i una lloança als futurs creients: “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. De fet, nosaltres formem part, per partida doble, del doble missatge de Jesús: la nostra incredulitat al voler palpar el que és impalpable, ens allunya de l’experiència creient; però la nostra fe, oberta al transcendent, ens converteix en persones felices, tal i com augura Jesús.