Ezequiel fa de portaveu diví
denunciant la presumpció de la ciutat de Jerusalem, segura de les seves dots i
cofoia per l'admiració que suscita. Ezequiel li recorda els seus orígens pagans
i posa de relleu les seves vergonyes, perquè toqui de peus a terra i reaccioni
davant el camí de desfeta que s'està llaurant amb els seus deliris de grandesa.
Malgrat això, Iahvè proclama
la seva incondicionalitat per la ciutat: "Però jo no m'oblidaré mai de l'aliança que vaig fer amb tu quan eres
jove, i faré amb tu una aliança eterna, perquè et recordis de tot el que t'he
perdonat, i de tant avergonyida, no gosis dir paraula".
Aquesta declaració també la
podem llegir en primera persona, avergonyits del mal ús que fem dels favors
divins que hem rebut i que rebem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada