Aquesta víctima és la Pasqua (Dijous sant 2025)

“Aquesta víctima és la Pasqua, és a dir, el «pas» del Senyor”. Aquesta indicació forma part de les instruccions que Iahvè dona a Moisès i Aaron per celebrar el sopar pasqual. Cal sacrificar un anyell o un cabrit petit, untar amb la seva sang les llindes de les portes, cuinar-lo a la brasa i menjar-lo en família. La frase que hem escollit ens serveix també per fer el pas de la pasqua jueva a la pasqua cristiana, ambdues marcades per una víctima sacrificada i un àpat ritual, que commemora, en la pasqua jueva, el pas del Senyor, que allibera Israel de la mort dels seus primogènits, i en la pasqua cristiana, que allibera de la mort el Primogènit en majúscula, que és Jesús. En ambdues pasqües també hi ha vessament de sang com element imprescindible perquè Déu s’hi faci present i actuï de manera decidida. Per això ambdues pasqües mereixen ser celebrades: “Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua”.

L’evangeli de sant Joan explicava l’episodi del rentament de peus de Jesús als seus deixebles, precisament en la vigília de la pasqua jueva i a l’entorn de la taula. L’evangeli de sant Joan té la particularitat d’ometre el relat de la institució de l’eucaristia, que segons els altres evangelis té lloc durant la celebració del sopar pasqual jueu; però, en canvi, té l’exclusiva de substituir-ho pel relat del rentament de peus, on diu sense embuts: “Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet”. Semblantment, i de manera més ritual, deia Jesús en l’evangeli de sant Lluc al voltant del pa i el vi: “Feu això que és el meu memorial”. Rentar els peus als propers i convertir el pa i el vi en memorial eucarístic, és la tasca doblement mil·lenària dels creients en Jesús, són el segell d’identitat de l’Església universal amb el qual enfortim la comunió entre nosaltres i amb Jesús.

Així mateix ho recordava sant Pau a l’escriure als cristians de Corint, bo i transmetent-los les paraules de Jesús al voltant del pa i el vi, i que ell mateix va rebre dels seus deixebles: “Feu-ho per celebrar el meu memorial”. També recorda que això tingué lloc “la nit que havia de ser entregat”.

Això és el que celebrem el Dijous sant: el dia del sagrament eucarístic i el dia del servei fratern. També commemorem que som en la nit abans de ser entregat, concretada en la pregària afligida de Getsemaní i que culmina amb el seu prendiment.