Al principi... (Vetlla Pasqual 2025)

“Al principi Déu creà el cel i la terra”. Així començava la primera lectura de la Vetlla Pasqual i així comença el Gènesi, el primer llibre de la Bíblia. La frase dona encaix a tot el Primer i el Segon Testament, posant tots els seus relats sota els designis divins.

“Sacrifica’l en holocaust”, era una petició divina a Abraham respecte el seu primogènit Isaac, l’hereu de les promeses de descendència: una al·legoria del sacrifici diví del seu Fill Jesús per obtenir una descendència immensa de creients, alliberats del pecat.

 “Aquell dia el Senyor salvà Israel”, era la conclusió del relat del pas del mar, que evidenciava el poder dels designis divins, capaços de capgirar situacions, bo i donant la victòria als petits i perseguits.

“No desapareixerà l'amor que jo et tinc”, proclamava Iahvè per boca d’Isaïes. Com una esposa abandonada a la que s’enyora, Iahvè enyora Israel deportat a Babilònia, perquè continua essent el seu marit en virtut de l’aliança establerta al Sinaí. La fidelitat divina és incondicional.

“Tan generós a perdonar”. Aquest és el gran qualificatiu de Iahvè en el Primer Testament, que Isaïes repeteix al poble perquè no s’avergonyeixi de tornar a ell malgrat els seus pecats els allunyin del seu esguard benèfic.

“Nosaltres coneixem com hem d'agradar a Déu” afirmava Baruc en nom de tot Israel, poble privilegiat per tanta proximitat divina, però altament responsable d’obrar en conseqüència.

“Jo manifestaré en vosaltres la meva santedat”, afirmava Iahvè per boca d’Ezequiel, anunciant el poder diví de transformar la trista realitat de Jerusalem i el seu temple destruït. Tot serà nou, començant pels cors i l’esperit: aleshores la vida col·lectiva reprendrà.

“També nosaltres emprenguem una nova vida”. Ho explicava sant Pau als batejats de Roma, perquè submergits en la mort de Crist, iniciessin una nova vida, com s’esdevingué amb el Ressuscitat gràcies a l’acció de l’Esperit Sant.

“No trobaren el cos de Jesús”, és la sorpresa inicial de Maria Magdalena, Joana i Maria ‒la mare de Jaume‒, a l’entrar al sepulcre per amortallar el cos de Jesús. Esglaiades per l’anunci dels dos àngels, que proclamen que ha ressuscitat, comparteixen la noticia amb els deixebles. Tothom resta desconcertat.