Acudia molta gent (Diumenge 2n de Pasqua)

“També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem”. Aquests són els efectes, segons els Fets dels Apòstols, de la primera predicació dels deixebles a Jerusalem, la qual anava acompanyada de molts miracles i prodigis. Els efectes de la resurrecció de Jesús, començant pels mateixos apòstols inicialment esporuguits, provocaren una increïble ona expansiva que esdevingué un fenomen de masses. Han passat els segles i la tradició cristiana continua provocant aquests moviments de població. En primer lloc, amb el funeral del papa Francesc, que a més d’aplegar catòlics d’arreu del món a Roma, ha convocat els fidels en tantíssimes esglésies per encomanar-lo a Déu. Sense oblidar la multitudinària celebració de la Pasqua a Jerusalem, que enguany aplegava en una mateixa data a cristians orientals i occidentals. A nivell local, la commemoració del mil·lenari de la presència de la Moreneta a Montserrat, reunirà milers de pelegrins catalans a la muntanya, a celebrar la solemnitat de la seva patrona.

En el llibre de l’Apocalipsi, el vident Joan, que la tradició relaciona amb l’evangelista, apareix deportat per causa de la seva fe. Precisament per això, en ple dia del Senyor, és a dir, en diumenge, l’Esperit diví s’apoderà d’ell per fer-lo gaudir de visions divines on sobresurt la presència de Jesús ressuscitat, que li diu: “Soc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme”. L’experiència mística de Joan és perquè presenti Jesús com el gran triomfador de la història i els set lampadaris d’or com el conjunt de comunitats cristianes que el veneren i l’adoren en qualsevol circumstància, en els bons moments i en els mals moments.

L’evangeli de sant Joan explicava l’escena de l’aparició del Ressuscitat als seus deixebles, mostrant-los les mans i el costat i lliurant-los l’Esperit Sant. Una segona escena explica una nova aparició, vuit dies més tard, on es destaca la presència de l’apòstol Tomàs, absent en la primera i incrèdul del missatge dels altres companys deixebles. Les paraules que li adreça el Ressuscitat no deixen de ser un retret a l’apòstol i una lloança als futurs creients: “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. De fet, nosaltres formem part, per partida doble, del doble missatge de Jesús: la nostra incredulitat al voler palpar el que és impalpable, ens allunya de l’experiència creient; però la nostra fe, oberta al transcendent, ens converteix en persones felices, tal i com augura Jesús.

Ja sabeu què ha passat (Pasqua del Senyor de 2025)

“Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país”. Ho explicava sant Pere en els Fets dels Apòstols respecte la predicació de Jesús fins a la seva mort i resurrecció: “Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s'aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis”. Pere reivindicava també la proximitat dels apòstols amb Jesús, abans i després de la seva resurrecció. Així mateix, reivindicava la responsabilitat de predicar al poble que ell ha esdevingut jutge de vius i de morts i que tots els profetes testimoniaven que creure en el seu nom propicia del perdó dels pecats.

La carta als Colossencs també proclamava els efectes de la resurrecció de Jesús en les comunitats, bo i dient-los: “Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu”. La vida nova de batejats obre als creients les portes de la dimensió celestial, la qual cal estimar de manera progressiva fins arribar a la plenitud: “Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria”.

L’evangeli de sant Joan explicava l’episodi de la resurrecció de Jesús protagonitzat per santa Maria Magdalena, que anunciava als deixebles que la tomba era buida: “S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat”. Pere li pren el protagonisme i comprova que hi resta el llençol d’amortallar i el mocador del cap, però sense ningú a dins. Però és el deixeble estimat, l’apòstol Joan, qui després de veure, creu, i per això entén el què ha passat: “Ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts”.

Per aquesta raó, creure o no creure en la resurrecció de Jesús continua essent la qüestió, més enllà de les sofisticades capacitats que tenim avui dia per comprovar els esdeveniments històrics. La fe en Jesús dona una visió més profunda i més transcendent de l’esdeveniment, que tantíssims segles després continua aplegant en les esglésies a cristians d’orient i occident per celebrar i proclamar incessantment que “Jesús realment ha ressuscitat”.

Al principi... (Vetlla Pasqual 2025)

“Al principi Déu creà el cel i la terra”. Així començava la primera lectura de la Vetlla Pasqual i així comença el Gènesi, el primer llibre de la Bíblia. La frase dona encaix a tot el Primer i el Segon Testament, posant tots els seus relats sota els designis divins.

“Sacrifica’l en holocaust”, era una petició divina a Abraham respecte el seu primogènit Isaac, l’hereu de les promeses de descendència: una al·legoria del sacrifici diví del seu Fill Jesús per obtenir una descendència immensa de creients, alliberats del pecat.

 “Aquell dia el Senyor salvà Israel”, era la conclusió del relat del pas del mar, que evidenciava el poder dels designis divins, capaços de capgirar situacions, bo i donant la victòria als petits i perseguits.

“No desapareixerà l'amor que jo et tinc”, proclamava Iahvè per boca d’Isaïes. Com una esposa abandonada a la que s’enyora, Iahvè enyora Israel deportat a Babilònia, perquè continua essent el seu marit en virtut de l’aliança establerta al Sinaí. La fidelitat divina és incondicional.

“Tan generós a perdonar”. Aquest és el gran qualificatiu de Iahvè en el Primer Testament, que Isaïes repeteix al poble perquè no s’avergonyeixi de tornar a ell malgrat els seus pecats els allunyin del seu esguard benèfic.

“Nosaltres coneixem com hem d'agradar a Déu” afirmava Baruc en nom de tot Israel, poble privilegiat per tanta proximitat divina, però altament responsable d’obrar en conseqüència.

“Jo manifestaré en vosaltres la meva santedat”, afirmava Iahvè per boca d’Ezequiel, anunciant el poder diví de transformar la trista realitat de Jerusalem i el seu temple destruït. Tot serà nou, començant pels cors i l’esperit: aleshores la vida col·lectiva reprendrà.

“També nosaltres emprenguem una nova vida”. Ho explicava sant Pau als batejats de Roma, perquè submergits en la mort de Crist, iniciessin una nova vida, com s’esdevingué amb el Ressuscitat gràcies a l’acció de l’Esperit Sant.

“No trobaren el cos de Jesús”, és la sorpresa inicial de Maria Magdalena, Joana i Maria ‒la mare de Jaume‒, a l’entrar al sepulcre per amortallar el cos de Jesús. Esglaiades per l’anunci dels dos àngels, que proclamen que ha ressuscitat, comparteixen la noticia amb els deixebles. Tothom resta desconcertat.