
Però sant Pau, escrivint als
corintis, ens dona alguna pista: "Ningú
no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant".
L'apòstol explica que l'Esperit Sant és un do que permet confessar que Jesús és
el Senyor. Per tant, podem treure tres conclusions: la primera, és que l'Esperit
Sant és quelcom gratuït que se'ns dona (un do); la segona, que l'Esperit Sant
ens confirma interiorment que Jesús és el Senyor; la tercera, que l'Esperit
Sant ens empeny a confessar verbalment que Jesús és el Senyor.
"Rebeu l'Esperit Sant", deia Jesús ressuscitat als deixebles.
Així de fàcil i sense fer res! Adonem-nos que coincideix amb les lectures
anteriors en aquest sentit de do i de gratuïtat. L'Esperit Sant esdevé un regal
als deixebles i a l'Església primitiva. H subratllen els textos. Però així
continua essent avui: des del dia del nostre baptisme, sense fer res i venint
de fora, vam quedar ungits per l'Esperit Sant. Aquesta unció de l'Esperit Sant impregna
la nostra ànima creient des del baptisme. és la que ens ensenyarà a descobrir
progressivament que Jesús és el Senyor. Aquesta unció de l'Esperit Sant ens
donarà forces per confessar-ho en veu alta.
L'Esperit Sant ve a ser com
el disc dur de la nostra fe, el sistema operatiu que dinamitza la nostra vida
religiosa i la fa funcionar sense que ens n'adonem. L'Esperit Sant és qui sosté
la nostra fe, l'emmarca, la protegeix, la preserva, talment com fa el disc dur
del nostre ordinador amb tota la documentació i activitat que li donem. Si som curosos
amb el disc dur de l'ordinador, sempre ens respondrà. Si som curosos amb
l'Esperit Sant que portem a dins, sempre ens respondrà. Fins la propera
Pentecosta tenim temps per meditar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada