Una alegria constantment provada (Diumenge 3 Advent)

"Crida de goig..., aclama..., alegra't..." Això deia el profeta Sofonies, enllaçant un verb amb l'altre per exhortar el poble a expressar la joia de manera col·lectiva. El motiu d'aquesta exultació el repeteix dues vegades: tenir dintre seu el Senyor. Ell alliberarà Israel de condemnes, d'enemics i dels desastres que vivien aleshores. Eren temps d'agitació política, de persecució i d'empresonament de profetes com Jeremies, d'exilis a Babilònia. Sofonies aixeca la veu per trencar espirals de desànim, de frustració, de pessimisme, i anima el poble a reconèixer el seu veritable rei que els acompanya tothora. Convida a la resistència dient: "No tinguis por, no deixis caure les mans", una exhortació ben actual, no només a nivell social sinó també a nivell eclesial. 

Sant Pau segueix en la mateixa línia de reconvertir situacions. Quan escriu als cristians de Filips: "Germans, viviu sempre contents en el Senyor", no exhorta a passar la jornada amb un somriure d'orella a orella, sinó a respondre positivament i amb fe als embats que arriben per totes bandes. Per això explica com concretar aquesta alegria: procurant un bon tracte amb tothom (cosa difícil), no inquietant-nos pels esdeveniments (més difícil encara), ser constants en la pregària i la súplica (el llistó segueix alt), fent peticions a Déu però també donar-li gràcies (això segon també costa). La motivació per fer aquestes coses és que "el Senyor és a prop"; i els fruits anticipats que recollim són la pau de Déu "que sobrepassa el que podem entendre". Sant Pau ens ofereix un manual clar i català de vida espiritual que toca de peus a terra en tot moment. 

Joan Baptista esdevé el protagonista de l'evangeli amb exhortacions generals a compartir els béns. També adreça exhortacions particulars als funcionaris i a les forces de seguretat d'aleshores de no abusar del seu poder i mantenir-se ponderats. Sortosament, avui dia també tenim Joans Baptistes locals que sacsegen la nostra consciència social o que adverteixen constantment els poders públics de ser justos i estar a l'alçada de les circumstàncies. També vivim en l'expectació d'un messies que arregli la situació, que amb la pala venti l'era social, separant el gra de la palla, i posant a cadascú al lloc que es mereix. Aquest messies ja ha vingut, i va venint sempre de forma discreta i eficaç, ajudant-nos a superar debats polítics i enfrontaments socials per apreciar serenament on hi ha el gra (qui sap si els més silenciosos), i on hi ha la palla (qui sap si els més sorollosos). 

L'alegria que ens anuncia aquest tercer diumenge d'Advent i que celebrarem intensament per Nadal no està feta d'estímuls ni d'efervescències: és una alegria provada, que brolla d'abordar amb fe les circumstàncies adverses de la nostra existència. És aleshores que obrim escletxes de llum divina que esvaeixen la tenebra més fosca.