Tot és vanitat, diu Cohèlet (Diumenge 18)

"Vanitat i més vanitat, tot és vanitat". Així de contundent i sense deixar espai a la rèplica s'expressava l'inici del llibre del Cohèlet que hem escoltat en la primera lectura. L'exemple del desfici per treballar i acumular guanys que altres gaudiran era ben eloqüent. L'evangeli seguia un discurs semblant: "Ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida". Per reblar el clau, sant Pau deia en la segona lectura: "Feu morir allò que us lliga a la terra". 

Estan com estem en temps estival, amb calor, quan les vacances o semi vacances ens relaxen el cos i la ment, aquestes frases són de mal pair; perquè si alguna cosa desitgem aquestes properes setmanes és gaudir una mica de coses materials que potser implicaran unes certes dosis de vanitat, o una despesa econòmica major. 

Però com diem en català, una flor no fa estiu. És ben comprensible que fem un breu parèntesi de gaudi en la nostra vida esforçada, de vegades dura, i en certs moments duríssima. El que no és acceptable segons les lectures d'avui és que convertim la nostra vida en un festival de superficialitat, enganxats a tota mena d'exhibicionismes que ens instal·len en una vida irreal. 

Les lectures d'avui ens fan tocar de peus a terra amb l'exemple tan contundent de la paràbola evangèlica on després d'afeixugar-se treballant per tenir un benestar, aquell home no ho gaudirà per una mort imprevista. Qui més qui menys haurem patit l'implacable cop de maça de la mort sobtada d'algú proper. De cop i volta la nostra quotidianitat tan ben construïda queda convertida en no-res davant una realitat que ens supera i que ens mostra amb una lucidesa trasbalsadora l'essencial de la vida. 

Les lectures d'avui no són maniquees, ni pessimistes: no neguen els plaers de la vida, ni ens diuen que no estimem les coses terrenals, sinó que no les absolutitzem, que no convertim la nostra vida social i religiosa en una fira de vanitats. 

Les lectures d'avui són essencialistes, per això no traiem pit que 2 milions de joves s'hagin concentrat al voltant del papa a Polònia. Ens alegrem, però no traiem pit, perquè seria una exhibició de vanitat. Però sí que ens alegrem vivament i emocionadament que musulmans francesos hagin anat discretíssimament a missa en signe de solidaritat per l'assassinat del capellà Jacques. Aquests actes que no es veuen, que no surten al facebook ni al twiter dels famosos, són els que ens fan veritablement rics als ulls de Déu.